Personatges
Laura: és un personatge fet a si mateix, autodidacte, que no aconsegueix sobreposar-se als esdeveniments que l'envolten fins al final, quan se'n va. És una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit per raó del seu caràcter és el que li produeix angoixa i una insatisfacció tan gran.
Tomàs: és un pagès ric, inculte i groller, però també covard. Es manté en la ignorància dels rumors sobre la dona i quan li arriben no gosa actuar fins al final.
Teresa: és un personatge molt fosc i amb un gran conflicte intern. És la germana soltera d'en Tomàs, i quan ell es casa se sent desplaçada. Per fora es comporta segons els cànons establerts, però per dins és tot un món de repressió, insatisfacció i feblesa. Hi ha dos moments en què sembla que es pot apropar a la Laura: quan ella munta una tertúlia de dones a casa i quan ha de compartir el seu amor, Pere, mantingut en secret durant dècades. La gelosia i la por al pecat la tornen un ésser infeliç i aquesta llàstima fa que no es vegi com una antagonista plenament dolenta per part del lector.
Pere: representa l'arquetip del jove seductor. La passió per la Laura té tres fases: en la primera, l'adora i es diu a ell mateix que només sent pietat per la noia, a la segona, es reconeix enamorat però no gosa anar més enllà i en la tercera, després d'uns mesos de llunyania, privilegia la part carnal.
Llibori: oncle de la família, representa la burgesia de la ciutat. El seu hereu es casa amb una noia pobra i perd el respecte familiar i la seva filla mor al primer embaràs. Aparenta seriositat i escàndol per la conducta de la Laura però en el fons està posseït per la passió, per això intenta fer-se-la seva quan la noia ve a refugiar-se a casa seva al final de la novel·la.
Beatriu: neboda recollida a casa del Llibori, és l'única persona que no ataca la Laura però no pot ser amiga seva de debò perquè és massa feble. Acaba aconseguint casar-se amb el seu estimat gràcies a les gestions de la Laura, qui inicia sempre els acostaments entre els dos joves.
Mossèn Joan: un dels pocs personatges positius, preveu el perill de la relació entre Pere i Laura i creu en la innocència de la noia quan s'escampen els rumors. De manera que s'ofereix a fer d'intermediari perquè pugui tornar a casa seva (sense arribar a temps). Manté el contacte amb ella quan està reclosa al convent. Manté un museu malgrat el desdeny dels vilatans.
Joanet: familiar que té una germana a qui tracta com una serventa i no deixa operar-se d'un tumor (l'excusa és que ella no vol que cap home li posi la mà a sobre, tot i ser metge), protagonitza escenes ridícules i empaita les prostitutes.
Senyora de Torroella: És una de les dones de Comarquinal que més escampa els rumors sobre l'adulteri amb el pretext de tenir informació privilegiada, ja que és amiga de la família. Guarda rancúnia al Pere, a qui volia per marit d'una filla.
Ventura: parenta del Llibori que també actua com a propagadora de les històries sobre la parella, els enxampa a una església (on s'han trobat per casualitat) i ho explica a tothom, precipitant el desenllaç.
Temes
Es tracta fonamentalment d'una història d'amor sense final feliç. La Laura busca la felicitat a partir de la parella. A la primera part del llibre, el seu marit l'ajuda a sortir de la pobresa i creu que el pot fer canviar. Posteriorment accepta que no podrà "fer-lo seu" i decideix bolcar-se en la seva filla i quan ella mor intenta encara una amistat amb la cunyada i Beatriu.
A la segona part, desencantada de la família, busca de nou l'amor romàntic en la figura de Pere, però no pot unir-se amb ell perquè seria un pecat. També s'adona que ha idealitzat el Pere i que en el fons és un home que només la vol per la seva bellesa física. Aleshores intenta reconciliar-se amb el model d'amor convencional i familiar però és rebutjada i acaba en un convent, on té com a objectiu ensenyar a les joves perquè no caiguin al mateix parany, el de la passió.
L'amor de la Laura no rebutja la carnalitat, com a la lluna de mel, però acaba fastiguejada de la sexualitat, primer la del marit i després la dels altres homes que l'assetgen. Per això en quatre ocasions demana ajuda a Déu quan està a punt de patir un assalt sexual. És vista com un ésser pur pel Pere, que en la primera fase de la seva relació recorda a l'amor cortès o a la donna angelicata del dolce stil nuovo, tot i que aquest ideal es corromp per la recerca del sexe. El sexe reprimit acaba amargant la Teresa, que ha sacrificat la seva vida i espia els casats pel pany o recorda les escenes de contacte amb el Pere adolescent. Fins i tot arriba un moment que promet a la Laura que l'ajudarà a la recerca de més homes si abandona el Pere, en un moment d'humiliació i histerisme que provoca en gran part l'allunyament de la noia de la casa. Fins i tot el personatge més positiu de l'obra, Mossèn Joan, usa l'art com a evasió d'un amor frustrat.
El contrapunt de l'amor mai trobat és el tedi conjugal i també la venjança de la Teresa, que decideix enfonsar la Laura per ser-li un rival en la seva relació amb el Pere. L'escena on li roba fins i tot l'anell de casada, abans de fer-la fora de casa amb el seu germà, simbolitza el seu triomf, perquè mai es delata la seva passió reprimida davant l'opinió pública. Així, la Teresa es venja perquè conserva el títol de mestressa dels Muntanyola i l'estima veïnal, per sobre d'una dona més jove, bella i moderna. Aquesta venjança reeixida succeeix una de fracassada: el càstig a les Aulines, on tanca la Laura davant la indiferència de la barcelonina (ja que té el consol de la idealització del seu amor amb el Pere, que perd després i per això permet el triomf de la cunyada).
El tema de la malcasada és recurrent en la història de la literatura però predomina a partir del segle xviii, amb obres com El sí de las niñas de Moratín, i especialment al XIX, amb títols com Anna Karènina o Madame Bovary, que influencia fortament Llor. Laura, igual que Emma, té una visió idealitzada de l'amor conjugal, fruit en gran part de les seves lectures. Les dues s'ofeguen en un poble que no les omple i en el qual no encaixen i les dues poden escapar a través de l'adulteri, la primera en pensament i la segona amb diferents amants, relacions que les omplen de culpa i no les alliberen. La temptació del suïcidi a la riera recorda la decisió d'Emma de llevar-se la vida davant la impossibilitat d'assolir l'ideal.
El paper de la religió apareix ja en una altra obra de triangle amorós com és La Regenta, on també es contrasta la devoció autèntica amb l'aparent. Laura necessita la guia del confessor i de Mossèn Joan i se sent culpable de pecat pels seus pensaments adúlters, encara que mai no caigui en la relació que tots li suposen. Es refugia sovint a les esglésies i acaba en un convent on troba la pau, sense que la seva ànima renunciï mai del tot a una felicitat més mundana. Teresa, per contra, aparenta seguir els dictats del catolicisme amb un refugi en la castedat que amaga la seva frustració com a dona. La contraposició afecta també el clergat: es presenta un capellà que només vol gestionar els diners dels fidels i d'altres més propers a la comprensió cristiana.
La religió és un dels trets distintius de Comarquinal, "ciutat de sants" on l'aparença de recta moral és el més important per als seus habitants. Per a ulls forans el més destacable, però, és la quantitat de xafarderies i rumors que s'escampen davant la possibilitat que un membre de la seva burgesia no accepti el codi de conducta comú i per tant, qüestioni l'essència de la vila. Aquesta opinió pública divideix els personatges entre integrats i aïllats i precisament entre aquests és on troba la Laura una mínima resposta (la Beatriu, l'hereu destronat que li parla, Mossèn Joan, els capellans forans de Sant Felip Neri...)
La diferència de rol entre homes i dones propi de l'època apareix retratada a la novel·la. Els homes poden tenir llibertat de relacions sense ser jutjats mentre que elles són "perdudes" si s'aparten del marit. Un excés de vanitat lligat a la bellesa física es jutja un pecat greu en elles. La Teresa, malgrat ser un personatge fort, se sotmet voluntàriament als dictats del seu germà perquè és l'hereu de la família i critica la cunyada per voler llegir i no ocupar-se de les feines domèstiques. Quan neix una nena és una decepció i en Tomàs continua mantenint relacions amb la Laura malgrat no estimar-la només per tenir un hereu. La Laura és només una propietat bonica per al seu marit, que n'admira la bellesa i no la seva personalitat.
Barcelona representa per als habitants un cau de vici i pecat, a la Laura no li perdonen mai que vingui de la capital, ja que és doblement sospitosa: de fora de Comarquinal (estrangera, dels altres) i d'un indret on sembla haver-hi més relaxament moral, com afirmen tots els personatges de la vila. L'afegit de ser pobra l'acaba de condemnar a ulls generals. La vida rural, al marge de la modernitat, és exaltada pels seus veïns, que viuen segons la tradició. Només el Tomàs sembla obert a la innovació i per això tria parella a Barcelona i n'elogia el gust o la capacitat de crear tertúlies, però no pot imposar-se a l'entorn i acaba expulsant-la davant les sospites d'infidelitat. Comarquinal apareix aïllada per la boira i el paisatge de la resta del món: s'hi arriba en tren després d'un canvi de paisatge i de manera de viure, en una escena que recorda a Pilar Prim o a Solitud. L'oposició ciutat-poble és el revers del tòpic del beatus ille o les novel·les pastorals renaixentistes, ja que el camp no porta pau sinó amargor i mesquinesa.
La diferència de classes és un tema recurrent. La Ventura és només "mitja senyora", en contraposició a la senyora Torroella o la Teresa malgrat ser les tres dones amigues i similars. Es rebutja l'hereu dels Terra Negra per haver-se casat amb una dona inferior (de nou amb la hipocresia, ja que l'havia deixat embarassada) o a la Beatriu perquè el seu pare va perdre la fortuna familiar. El servei no apareix mai com a personatge actiu ni tan sols secundari i molts veïns recorden l'origen humil de la Laura, insinuant que s'ha casat només per quedar-se amb el patrimoni dels Muntanyola, començant per la mateixa Teresa. La insistència en els béns i luxes que fan els personatges, tot i viure un estil de vida auster amb el pretext de la religió, serveix per diferenciar l'estatus dels burgesos de la resta de Comarquinal. Les finques i el nom del Tomàs són de fet un dels motius que encisen la Laura al principi.
La novel·la es pot considerar una bildungsroman prototípica, on créixer implica perdre la innocència i adonar-se que els altres porten la infelicitat i que l'ideal dels llibres (com a Don Quixot de La Manxa) és impossible al món real, adult, i només roman als somnis infantils. La Laura abandona les seves ànsies de reformar el marit, d'integrar-se, de ser mare, de tenir amigues i després de gaudir de l'amor, fins a recloure's del món hostil en un convent, des d'on escriu cartes plenes de melangia: s'adona que no pot tornar enrere i que la vida és més complicada i immobilista del que ella pensava. L'oposició individu-societat, d'arrel al romanticisme, constitueix un dels eixos d'aquestes narracions de formació, en un transsumpte literari de l'adolescència, on es forma la personalitat contra i enmig dels altres.