ASPECTES QUE CAL TRACTAR SOBRE EL LLIBRE
1.Biografia i obra de Maria Aurèlia Capmany
Documental sobre Capmany al programa “El meu avi”: Maria Aurèlia Capmany, una dona lliure:
Microreportatge sobre Capmany i la seva relació amb Barcelona, al programa “Va passar aquí”, de Betevé:
https://www.youtube.com/watch?v=FIgxubyHg9A
Biografia, bibliografia a LletrA de la UOC:
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-aurelia-capmany
M. Aurèlia Capmany. Vídeo Personatges Rtve.
Per saber què en pensava M.A. Capmany del feminisme,visioneu el següent vídeo: 20 anys després
2.Pensament i ideologia de Capmany
Llegiu l’estudi introductori d’Isabel Graña a Edicions 62.
Capmany fou pionera del feminisme dins de tot l’Estat espanyol.
Rep una educació progressista i liberal, d’esquerres i catalanista.
3.Els models literaris a Feliçment…
Al pròleg de la novel·la, la narradora-protagonista cita 4 referents que són models per a la novel·la:
Les memòries de Rigolboche (1915): dona avançada al seu temps, esperit lliure, model de feminisme per a l’escriptora; a més, el gènere que pren per a la novel·la és el de les memòries.
Moll Flanders, de Daniel Defoe (1722): novel·la d’aventures i del gènere de la picaresca que exemplifica una dona que des de molt avall arriba a l’ascens social i la independència econòmica. A Moll Flanders la protagonista també passa per la prostitució i s’ha de rebaixar moralment però acaba sent una dona rica i lliure.
Vegeu tràiler de la pel·lícula de 1995 sobre Moll Flanders:
https://www.youtube.com/watch?v=MRzcKOTnrrs
Novel·la picaresca: com El lazarillo de Tormes (anònima, segle XVI), aquesta novel·la comença els capítols amb una introducció-resum i presenta la narració en primera persona.
Quaranta anys d’advocat, Història del meu temps 1894-1936, d’Amadeu Hurtado: memòries en clau històrica, també són un referent per a aquest llibre, ja que té punts en contacte amb la novel·la històrica a causa del rerefons que va retratant.
4.Els gèneres en què s’insereix Feliçment…
Cal aclarir que el gènere dominant és el de les falses memòries: l’autora crea una ficció en què en aparença una dona escriu les seves memòries, però la narradora és també un personatge fictici.
També cal dir que la història de tot el llibre és un model prototípic de novel·la de construcció, iniciàtica o d’aprenentatge (bildungsroman), com ho és Solitud (o altres grans obres universals com L’illa del tresor, Jane Eyre, etc.), perquè un personatge protagonista evoluciona i es va fent a si mateix fins que se sent en pau interior i lliure. Cal veure una ironia de fons sobre el “self-made man”, que aquí, com també a Moll Flanders, acaba sent una “self-made woman”.
Els altres gèneres que es barregen dins la novel·la són els citats al pròleg per la mateixa narradora (a part de les memòries: novel·la d’aventures, novel·la picaresca, novel·la històrica)
5.Recursos narratius de la novel·la
Veu narrativa: barreja primera i tercera persona (i ho fa explícit en algun capítol) tot i que predomina la primera (pròpia de la literatura memorialística). Alterna també diàleg amb narració. En els diàlegs, cal fer notar una gran riquesa de registres: col·loquial i vulgar o culte i ric en vocabulari, marcant molt clarament l’extracció social o l’erudició dels personatges.
Voluntat d’experimentació: en la barreja de diferents gèneres, també en el tractament del temps (incomptables salts temporals, especialment anticipacions) i en els canvis de veu narrativa.
Distanciament a través de la ironia, el to és antilacrimogen (antisentimental).
Tractament del temps: té una estructura no lineal, l’autora complica la trama desordenant els fets, sobretot fent flash forwards. L’argument (que seria com el resum de la història) queda desordenat, l’hem d’anar lligant els lectors. Temps extern (és a dir, l’històric) és molt important en el relat, però sempre els fets històrics fan de marc i la història principal és el periple vital de la protagonista. El temps intern seria el recompte dels anys que passen dins la història, és a dir des del naixement de la protagonista (1899) fins que ja és vella i està escrivint les memòries a Mal Pas.
Platja de Mal Pas, Mallorca
El tractament de l’espai és també representatiu de les novel·les d’aventures: així com veiem la protagonista canviant de nom, la veiem també movent-se per molts llocs diferents, canviant de residència i fins i tot de país.
Barri de Santa Caterina, a Barcelona
Restaurant brasserie a París
6. Estructura de la novel·la per progressió de la història i capítols:
L'estructura de l'obra manté dos moments vitals de la protagonista:
**************************************************************************
· Pròleg: Cosme Tudurí li farà d’editor de les seves memòries.
· capítols 1-5: Infantesa i preparació per a la vida adulta, adolescència.
· capítols 6-11: Passos endavant socioeconòmicament gràcies a l’astúcia:
. capítols 6-7: A casa dels Reinal, acollida dins societat benestant, fins trencament de la relació amb la Paquita Reinal. S’autoanomena Carmina Torres.
. capítols 8-11: Prostitució fins ascens a través del matrimoni (partint de la feina com a criada, passa a un prostíbul, després a mantinguda, fins que l’Esteve Plans li proposa casar-se amb ella al final del capítol 10). S’autoanomena Llorença Torres; en casar-se, reprèn el seu nom originari, Carola.
· capítol 12: Inflexió dins la trajectòria vital a causa de la Guerra Civil: oportunitat amor veritable. Intent de fugida.
· capítols 13-14: Autonegació: Intent de fugida fracassat, vida engabiada, de burgesa adepta al règim franquista, sense llibertat personal.
·capítol 15: Renaixement, llibertat (simbolitzada pel París dels anys 60) + vellesa tranquil·la i acomodada escrivint. S’autoanomena Judith Nagy.
7. Personatges
· Protagonistes:
Carola Milà (també: Carmina Torres, Llorença Torres, Judith Nagy): narradora i protagonista de la història. Elegant, bella, intel·ligent i astuta, mentidera, impassible i distant a vegades (mostra sang freda en situacions molt dramàtiques), racional i pràctica. Molt forta i resistent.
Esteve Plans: gelós, possessiu, irascible, a vegades violent, inexpressiu, lleig.
· Altres personatges destacats:
Rossy (filla del matrimoni Carola-Esteve)
Avi Milà (pare de la mare de Carola)
Tobias (primer amor de Carola, anarquista revolucionari)
Paquita Reinal (burgesa que acull Carola durant un temps com a “secretària”)
Maria Albiol (amiga durant l’època a cas de la Reinal)
Agustí Turull (amor platònic durant època Reinal)
Doctor Subietas (amic durant l’època en què viu al pis que li paga l’Esteve Plans)
Benito Garrido (amor autèntic durant la Guerra Civil, líder del bàndol roig)
Cartell d’un dels partits del bàndol republicà durant la Guerra Civil
8.Temes destacats en la novel·la
El tema general que es mostra a través de la vida de Carola Milà, la protagonista
de Feliçment, jo soc una dona, és la descripció de la situació de la dona en la
societat catalana (i europea) al llarg del segle XX i fins al 1969.
El principal: el creixement i evolució del personatge, la construcció de la pròpia identitat (vegeu introducció capítol on diu “vaig fer pell nova”: com les serps, la protagonista va canviant de pell fins a ser qui realment vol ser). La protagonista experimenta un viatge iniciàtic i de creixement al llarg de la novel·la.
En segon lloc, importància del feminisme: autora fa un retrat i una denúncia sobre el tracte diferencial cap a les dones en diversos moments:
· en els comentaris dels nois i homes al barri de Santa Caterina
· en les dues úniques opcions de guanyar-se la vida per a una noia pobra (rebre abusos fent de minyona o bé fer de prostituta, abusada també per proxeneta o clients)
· en els comentaris del vell Bieló, “amic” d’Esteve, que veu les dones com objectes
· en les converses amb el doctor Subietas, que fa comentaris sexistes sobre el comportament sexual d’homes i dones…
· i, SOBRETOT, en el comportament possessiu, tòxic, violent, agressiu i materialista d’Esteve Plans (es reflecteix, per exemple, en com li fa posar perfum per obligació, perquè ell pensa que ella és una “cosa” seva, que li pertany)
Cartell en contra de la violència de gènere
En tercer lloc, també molt important, la diferència de classes, que es reflecteix i denuncia en moltes ocasions:
· a Can Pujades, on els pares del pare de la Carola tenen per exemple un “braser” (calefacció, que ella a la porteria de l’avi no pot ni somiar) o banyera…
· a l’escola de monges, on tenen separades les pobres de les riques
· en el feminisme paternalista de la Paquita Reinal: el que vol és “adoctrinar” les dones dels obrers perquè no deixin que els marits es revolucionin sinó que continuïn amb la seva submissió de classe, pacífiques
· amb la lluita de classes que representen els dos autèntics amors de Carola: Feliu Tobias i Benito Garrido (els dos són uns idealistes que volen lluitar per la igualtat social, i l’autora els presenta com a personatges positius, oposats a Esteve)
· en el retrat de la bombolla de benestar en què viu tota la família de l’Esteve: l’autora descriu i fa aparèixer els llocs típics de l’elit social: cases d’estiueig a Puigcerdà o Roses, una nova casa al barri de la Bonanova, el Club de Tennis, El Círculo Ecuestre…
Saló dins el Círculo Ecuestre de Barcelona
Altres temes que afecten la vida de la Carola durant la història:
· el descobriment de l’amor i el desig sexual, en què s’inicia molt jove amb Tobias. Relacions tòxiques i relacions entre iguals (contrast entre Esteve i Benito Garrido)
· l’amistat i la pèrdua, que coneix a través de la Maria Albiol i també amb Subietas
· la rivalitat i gelosia entre dones, que es representa sobretot a través de la Laura, companya del prostíbul
Altres temes que es reflecteixen a través del background històric:
· la lluita obrera i el terrorisme anarquista de principis de segle
· la importància de la religió catòlica, la hipocresia i els privilegis de l’alta burgesia durant la Dictadura franquista
9. L'escriptura desimbolta de Carola Milà narradora
Cal tenir ben present que Carola Milà es desdobla en dos personatges:
1. La narradora que escriu les seves memòries en primera persona el 1969.
2. La protagonista d'una història, d'una vida heterodoxa que es descriu entre el 1900, l'any del seu naixement, i el
present de 1969.
La manera d'escriure de Carola Milà, la narradora, sembla desimbolta i frívola en aparença. Perquè tenint en compte que Carola Milà ha tingut una educació irregular, es crea en l'ànim del lector la idea que allò que llegeix no és una obra literària important, sinó un entreteniment. Al llarg del relat, la narradora, Carola, remarca, rere una falsa modèstia, que no sap escriure, que és mig analfabeta, que fins i tot fa faltes d'ortografia. És a dir, que no és una escriptora, sinó una dona de la vida, fet que rebla l'editor en indicar que pel fet de ser una dona, ja se sap que sols poden escriure ximpleries: "Les dones no raoneu amb lògica, això ja és sabut, però aquí hi ha la base del vostre encant." (pàg. 54).
10. La falsa modèstia i l'educació
Tot i això, cal no deixar-se enredar, perquè en diversos moments del seu periple vital, Carola dona un munt de títols clàssics de la literatura europea que llegeix.
Cita, per exemple, Les caves del vaticà d'André Gide (pàg. 313) o Thomas Mann, Federico García-Lorca i Thomas Hardy (Teresa dels Urbervilles, amb qui pot relacionar-se la vida de Carola). Des de ben aviat i sempre que en té oportunitat, Carola mostra les seves capacitats per llegir i escriure. Així, en el col·legi del Bon Consell explica que aprèn molt ràpidament a llegir i que va "contraure el vici de llegir" (pàg. 85). Després, fa de secretària de la senyora Reinal i mostra de seguida la seva capacitar per parlar en públic i escriure. Per exemple, escriu una carta al comte de la Vall d'Òdena, Alfons Vilaró, per demanar diners per al Patronat de les Obreres de l'Agulla (és a dir: per a les cosidores). Més tard, ja casada, es fa molt evident el seu interès desmesurat per la lectura.
D'altra banda, la relació amb el doctor Subietas fa evident la seva intel·ligència. Les seves trobades diàries a l'hora de dinar són semiclandestines.
Subietas les amaga a la seva dona perquè no les hi prengui. En un moment determinat, doctor Subietas acaba per dir-li: "És que vostè, amiga meva, té una intel·ligència masculina" (pàg. 253).
La frase indica la posició de superioritat intel·lectual atorgada als homes. Per tant, si una dona ho és se li atribuïa la condició masculina. Aquest fer que Capmany incorpora a l'obra es va produir realment en una classe a la Universitat de Barcelona dels anys 40, quan ella estudiava Filosofia, una disciplina que es considerava, als anys 40. Una dada biogràfica real de l'escriptora que posa de manifest el trencament dels límits entre ficció i realitat, entre novel·la i memòries.
A Feliçment, jo soc una dona Capmany juga constantment a moure's entre realitat i ficció. En principi, el text d'unes memòries pertany als gèneres que llegim des de la convicció que l'autor o l'autora ens explica la realitat, ens diu la veritat, a tall de crònica, és un gènere de no-ficció; mentre que la novel·la és el gènere per excel·lència de ficció: allò que llegim és imaginat, inventat. És ben cert, però, que sovint és a través dels textos literaris que descobrim bocins de veritat, que aprenem aspectes de la vida que no coneixeríem. En aquest sentit, hi ha lectures que ens canvien, que ens sentim diferents abans i després d'haver-les llegides.
Capmany trenca aquests límits i aquí radica la modernitat de l'obra.
A més a més, en les converses amb el seu editor, aquest dubta a presentar l'obra com unes memòries o com una novel·la i, al final, decideix oferir-les al públic lector com una obra de ficció.
La seva obra s'ha convertit en una peça clau per comprendre la vida de les dones i la lluita pels drets de les dones a Catalunya durant el segle XX. Aquesta autora ha inspirat moltes altres dones a explorar i a defensar la seva llibertat i igualtat en la societat, fet encara molt necessari avui en dia.
APUNTS I REFLEXIONS DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Estil literari: MA Capmany analitza profundament les olors a la seva novel·la, fins i tot, per a mostrar l’enfrontament entre l’Esteve i la Carola, crea un conflicte sobre el perfum de Carola.
També sent especial predilecció pels colors: ex: gris tórtora
1.1 Jo literari: És un concepte literari a partir del qual l’autor o autora, s’expressa a través de la veu d’un o diversos personatges. No s’ha de confondre el jo literari amb l’autor. Per exemple, La Maria Aurèlia ens dona la seva visió de l’avortament, a través del que pateix la Carola. Ens dona també la seva imatge sobre l’Anarquia a través del personatge del Benito.
1.2 Sol fer servir la tècnica del doble epítet per a descriure els personatges. Per exemple: Esteve, gris i roïn…
Intertextualitat: fa servir textos o fragments d’altres escriptors/es per a completar explicacions o, en el cas més sonat, per a donar nom a l’obra.
1.3 Canvis de 1a a 3a persona abundosos
1.4 Paratextos: cal fer esment al comentari de l’estructura que pren el llibre, ja que a cada capítol trobem una introducció a tall de monòleg que ens presagia el que passarà.
2. Espais:
– La casa del barri de Santa Caterina (Carrer Jaume Giral)
– La porteria de Can Pujades
– Can Pujades
– El convent del Bon Consell
– Botiga de guants
– Ca l’adroguer
– La casa de la Paquita Reinal
– Puticlub-Bar on treballava
– Casa Esteve Plans – Palauet
– Bar on dina amb el metge
– Casa Esteve Plans – Convertida en hospital
– Puigcerdà ( espai que no es detalla però sembla com un paradís al nord per descansar)
– París – Chez Jokay
– Mallorca ( al principi i al final)
– MA Capmany ens mostra l’evolució de la Carola a través dels espais de la Barcelona burgesa ( passejos per les Rambles, el Círculo Eqüestre, el Liceu…)
3. Personatges:
– L’Avi Pujades – La Paula – Sa mare – El seu pare inexistent El Sindu) – Noi de ca l’adroguer ( Tobias ) – – La Teresa Pujades – Feliu – – Paquita – l’Esteve Plans – Doctor Subietas – La Joana – Heilbrun – la Rossy – Maria Albiol – Benito – Adrien – Tudurí – Sebastià (el porter de Can Pujades, el que treballa per a l’avi Pujades)
4. Objectiu:
– Retratar la societat burgesa al llarg del segle XX
– Mostrar les injustícies que acompanyen la vida d’una dona
– Creació de consciència col·lectiva a través del feminisme i la cultura (amb més coneixement, la Carola és més lliure)
– Carola ve al món sola, i acaba sola. Influència de Sartre i l’existencialisme francès, així com de Salvador Espriu i la lluita de l’individu per sobreviure
– Mostrar la misèria de la guerra i sobretot, de la postguerra
5. Carola:
1r – Carola Milà
2n – Carmina Torres
3r – Llorença Torres
4t – Carola Milà Milà
5è – Judith Nagy
6. Context social:
– Setmana Tràgica/lluminosa – Primo de Rivera – Guerra del Marroc – República – Guerra Civil – 1a Guerra Mundial – 2a Guerra Mundial – postguerra – Exili – Repressió – Por i gana – Anarquisme vs. Burgesia
7. Classes socials:
– Naix en un barri proletari i humil.
– Es cria a una fàbrica exitosa de BCN, en un context burgès i fabril.
– La seva família té un concepte jeràrquic de la societat i de les relacions humanes.
– Els seus amors fluctuen entre l’anarquisme llibertari i la burgesia més rància.
ARTICLES PER INVESTIGAR
Comparació de Maria Aurèlia Capmany i Pedrolo
3 articles sobre Mª Aurèlia i el feminisme de les seves obres (MOLT INTERESSANT!)
2- Dones