Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants

Recordem com eren els anys 30 a Europa (tv3)   👈

Llums i ombres de l'Exposició Internacional de 1929 (Betevé)

☝☝☝

Miquel Llor

1894-1966

Qui era Miquel Llor?   👈

Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor

1.Vida i obra de Miquel Llor:

Clica el vídeo sobre l’autor i l’obra:

👇

2. Models literaris:

Novel·la psicològica del Realisme: Madame Bovary (Gustave Flaubert), La Regenta (Clarín), Anna Karènina (Lev Tolstoi), Pilar Prim (Narcís Oller)… Protagonistes burgeses que topen amb la moral del seu entorn, posen de relleu la hipocresia que les volta, sensibles i somiadores, temptades per l’adulteri, amb crisis i neurosis, temptades també pel suïcidi… Dones insatisfetes i desencisades. Necessiten evadir-se de la monotonia dins una societat amb regles molt estrictes envers el rol de la dona (finalitat de la qual hauria de ser procrear, cuidar la família…). El desig d’independència és el que les porta a la histèria.

Protagonistes femenines de totes aquestes novel·les (heroïnes del Realisme) segueixen el mateix procés que Laura: il·lusió – realitat – desil·lusió. Acaben xocant de cap contra la realitat, com li passava a Don Quixot.
Fiódor Dostoievski: molt influent en els novel·listes dels anys 20-30. En les seves novel·les imperen la descripció molt detallada d’estats mentals i anímics, els personatges turmentats i alienats de la societat… Tècnica típica de la descripció psicològica: “monòleg interior”.

Marcel Proust: pare de la tècnica narrativa de la “memòria involuntària” (evocació records a partir d’elements sensorials).
James Joyce: pare de la tècnica narrativa del “discurs indirecte lliure” (intent de representar les idees inconnexes del pensament, el caos dels canvis constants on ens porta, la veu de l’inconscient…).

Henri Bergson: descriu el temps psicològic dels personatges. Molt influent en la novel·la moderna. Ús de la “temporalitat subjectiva”: l’autor intenta descriure la percepció subjectiva del pas del temps.

 

3.Influència del Freudisme:

Sigmund Freud: neuròleg creador de la teoria de la psicoanàlisi. Les seves idees influeixen en la novel·la moderna, també en el cinema.
Actitud de la Teresa i atacs de nervis de la Laura entren en els esquemes de les neurosis descrites per Freud.   👇

Els impulsos sentimentals dels personatges de Laura… responen a la divisió de Freud en tres tipus de sexualitat:
1. Sexualitat degradada: Tomàs, Pere… Escena festa nocturna dels homes… Oncle Llibori, oncle Joanet…
2. Sexualitat reprimida: Teresa (vid. imatge simbòlica sang al llavi en mossegar la copa del Pere), dones tancades i tapades de Comarquinal…
3. Sexualitat sublimada (catarsi de la pulsió voluptuosa per la via estètica, neutralització purificadora): Mossèn Joan Serra “Ferro Vell”. Laura?

4.Espais de Laura…

• Comarquinal:

Espai literari, ideològic, psicològic i simbòlic. Té un referent real (Vic, descrit amb els seus llocs emblemàtics com la plaça porxada, la catedral… i la seva boira persistent) però és sobretot una creació mítica i literària.

Topònim fictici: recurs literari molt emprat a la novel·la psicològica realista (La Regenta, Madame Bovary…) i en literatura posterior.
Tot Comarquinal simbolitza un ambient tancat, hipòcrita i fals… que xoca frontalment amb la nouvinguda, Laura, i la rebutja fins a l’expulsió.

Mentalitat de Comarquinal en general: pensament retrògrad, conservador, resclosit, ensopit i d’apatia emocional, de mentalitat estreta… Ortodox i masclista…
La boira “protegeix” i aïlla la ciutat. També per a la Laura anirà prenent diferents significats al llarg de la seva evolució personal durant la història.

• Barcelona:

Espai que apareix molt sovint però in absentia. Per als comarquinalencs simbolitza la perdició i el pecat, la modernitat com un perill, l’esnobisme, l’escàndol… I Laura, com a provinent d’allà, serà mal vista o jutjada ja d’entrada. 
Laura n’enyora el sentiment d’anonimat i independència, la llibertat.

• Les Aulines:

Masia allunyada de Comarquinal pertanyent als Muntanyola. Aquest espai representa l’intent de la Teresa d’aïllar la Laura del seu entorn natural, culte i sensible, per fer-la més ruda o tosca, per una banda, i allunyar-la del Pere per evitar que puguin realitzar materialment els seus desitjos d’estar junts, per l’altra.

Laura surt victoriosa d’aquesta separació, perquè la Teresa no aconsegueix que els amants s’oblidin ni que la Laura realment estigui més trista ni més aspra o insensible ni més enlletgida.

5.Tractament del temps

El temps de la història és eminentment lineal, segueix un ordre cronològic i hi ha moltíssimes marques que ens situen en l’hora o el moment del dia, el mes, l’estació de l’any… (marcadors temporals).
Es relata en temps present, i anem seguint els esdeveniments al mateix temps que la protagonista.
Sí que apareixen, no obstant la linealitat, alguns flashbacks: per exemple, quan al principi la història retrocedeix uns moments per explicar com es van conèixer la Laura i el Tomàs.
La història de tota la novel·la (trama) succeeix en dos anys i escaig consecutius, sense el·lipsis.
La primera part de l’obra es desenvolupa en catorze mesos; la segona, en dotze. La divisió en les dues parts és, doncs, molt simètrica en quant al temps.

L’arribada de les estacions sol tractar-se simbòlicament: la tardor coincideix amb la mort de la filla (final de la primera part), ja que és una època de mort també de tota la Natura… La primavera serà l’esclat de les passions, com simbòlicament sempre ho ha estat, ja que és quan la Natura també reneix i explota de vida… (descripció arribada primavera a la segona part, coincidint amb l’enamorament de Pere i Laura…).

El temps interior (o psicològic) té més importància que l’extern, ja que la novel·la es focalitza sobretot en l’estat emocional i mental dels personatges. La temporalitat és subjectiva, flueix lenta o ràpida depenent de la consciència individual (ex. descripció de l’espera de les visites del Pere: la Teresa i la Laura senten el pas del temps lentíssim… però quan ell hi és l’estona passa volant).

6. Punt de vista narratiu

La novel·la es narra en temps present (a excepció dels moments de flashback) i en tercera persona, amb un narrador omniscient però que es focalitza en els personatges principals, sobretot en la protagonista.
L’autor utilitza recursos com la ironia per denunciar o posar en evidència actituds negatives, com la falsedat i la hipocresia. La ironia és present ja en el títol, perquè els “sants” a què fa referència són la gent de Comarquinal que pretén ser santa però no ho és, el que fa és exposar de cara a l’exterior una falsa bondat. Falsa beateria.
La veu del narrador omniscient no és neutra ni objectiva, sinó que sovint fa judicis negatius sobre els personatges (fins i tot sobre Laura). Exemples d’aquest judici els veiem quan la Laura creu que pot canviar el Tomàs (el narrador la jutja d’ingènua) o quan el Pere s’autoenganya o menteix sense adonar-se’n sobre els seus sentiments (l’autor escriu frases com: “l’enterboliment de l’amor… li fa creure que és sincer”).

7. Personatges

Personatges es defineixen per oposició o similitud entre ells, i en algun cas per les relacions triangulars: dos triangles importants en aquesta trama.

Laura: trets que la defineixen: el nom, els colors, els gustos (bellesa, art, cultura), la sensibilitat, l’educació, l’abstracció social i l’orfenesa. Etèria. Ingènua, somiadora, fantasiosa (projecció amor ideal en “Pere de les Aulines” vs Pere real), poc realista, poc pràctica.

Tomàs: el defineixen: la condició d’hereu, la manca de cultura, els gustos, condició ruda i salvatge, determinat per l’ambient (malparlar de tothom…), masclista.
Teresa: la defineixen: la repressió, la doble moral, l’enveja, la ràbia, la frustració, la rectitud i la severitat, els colors. Contrast amb Laura. Terrenal. Personatge ric en la descripció psicoanalítica que en fa l’autor.
Pere Gifreda: la cultura, les bones maneres (“savoir faire”),  la delicadesa, els instints de sexualitat degradada igual que el Tomàs (final de la novel·la).
Mossèn Joan Serra “Ferro Vell”: la integritat, sinceritat, bondat, transparència, rectitud, tolerància… Alter ego de l’autor (l’autor ens transmet opinions seves a través de la veu del narrador i per veu d’aquest personatge també).

Secundaris importants: menys Beatriu, tots representen els trets que defineixen tot Comarquinal:

Beatriu: nom! Equiparada a Laura en alguns trets: orfenesa, pobresa.

Oncle Llibori
Oncle Joanet
Tia Madrona
Vídua Torroella
Mossèn Jaume Grau

8.Temes

El tema principal de la novel·la és la incomprensió, la impossibilitat de les persones d’entendre’s entre elles. Segons el pensament de l’autor, l’hostilitat impera en totes les relacions.
El conflicte principal és el de la protagonista amb tot l’entorn com un bloc, i aquest conflicte és el que ens porta al tema.
Visió de fons pessimista: determinista i fatalista: l’ambient crea els personatges, els impregna des de petits i no hi ha tornada enrere. Aquesta és la lliçó que aprèn la Laura, que la gent no canvia.

Laura va prenent consciència que no pot canviar ni el Tomàs ni la Teresa, ni tot Comarquinal, al llarg de la història. En aquest sentit l’evolució del personatge segueix l’esquema de les novel·les d’iniciació o bildungsroman.

Altres temes molt importants són el rol de la dona o el masclisme, que cal contextualitzar en l’època en què l’obra va ser escrita (figura de l’hereu, repressió sota el nom de religió contra les dones…): just abans de la Segona República i posterior dictadura franquista.

Remarqueu també que l’autor dedica la novel·la a la seva germana, que era un referent molt important per a ell, així com també el va marcar positivament la seva mare; no així el seu pare, que va negligir el manteniment i l’educació dels fills.
Un altre tema clau és la hipocresia i el classisme, que supuren per tot Comarquinal.

Sobre el masclisme imperant, cal remarcar que tant Laura com Teresa són unes víctimes del sistema patriarcal, que es podrien haver aliat i no convertir-se en enemigues. Però això era impossible ja que l’ambient en què s’han educat una i l’altra estan en mons antagònics.

9. Elements simbòlics

• Noms i colors en les protagonistes.

• El muguet i les pomes seques. Sofisticació i practicitat.

• La decoració de les cases (Laura, oncle Llibori, oncle Joanet).

• Topònims i noms connotatius: Collat Negre, Llibori Terra Negra, Cal Calçot (Casal dels Muntanyola), Ferro Vell…

• La boira. Reflex sobretot de la relació de Laura amb tot Comarquinal.

• Els ulls i les mirades.

• Les estacions.

• Els moments de sol i claror.

• El túnel a l’arribada en tren.

• La copa trencada.

• Ocells de cendra dibuixats a la tassa.

• El “racó íntim”.

• Alzina morta on seu Laura a les Aulines.

• Sígfrid i Isolda.

• Els canaris cecs a mans de Tomàs.

• Teresa posant-se l’anell triomfal.

10. Estructura

Dues parts simètriques, equilibrades en el temps de cada una.
Simetria entre l’arribada en tren, il·lusionada la Laura, i la fugida final també en tren, amb la Laura decebuda i devastada, desencisada.
Ascens emocional de la Laura enmig de la història amb l’arribada del Pere just al final de la primera part.

11. Conclusions

• Elements vuitcentistes i moderns en la novel·la:

Escenes que remeten a les novel·les clàssiques del realisme: trobada furtiva a l’església, fugida dins cotxe cavalls (aquí en tren)…, com Regenta i Madame Bovary, respectivament.

Tema de la dona burgesa adúltera i insatisfeta que genera escàndol… Heroïnes del Realisme.

Elements de modernitat en les tècniques narratives i tendències del moment: Freud, monòleg interior, discurs indirecte lliure, memòria involuntària, temporalitat subjectiva.

• Vigència de la novel·la:

Violació, prostitució, masclisme. Patriarcat.
Incomprensió éssers humans.
Hostilitat i crueltat.
Hipocresia.

                Escoltem fragments de Laura a la ciutat dels Sants
               Producció de Catalunya ràdio, amb el suport de la Generalitat de Catalunya
               

👉CAPÍTOL 1r de Laura a la Ciutat dels Sants

La resta de ràdionovel·la la trobareu aquí!👈