Benvinguda!

Benvinguts futurs universitaris,

Aquest bloc de literatura catalana ens ha de servir de guia de cara aquest curs que comenceu de 2n de batxillerat. Espero que aprengueu força i gaudiu del meravellós món de la literatura. A treballar, nois!

Ànims i sort!

Presentació Curs 24-25

La matèria de literatura catalana d’enguany la treballarem al llarg de tres trimestres. En cada un d’ells aprofundirem en dues lectures, prèviament establertes pel Departament d’Educació. L’ordre de les obres serà el següent:

Primer trimestre

• Rusiñol, L'alegria que passa. (T)
• J.Moncada, El cafè de la granota (N)

Segon trimestre

• Llor, Laura a la ciutat dels Sants (N)
• J.Salvat Papasseit, Poema de la rosa als llavis (P)

Tercer trimestre

• Salvador Espriu, Antígona (T)
• Marçal, Bruixa de dol (P)

AVALUACIÓ

De cada lectura es farà un examen. La nota de cada trimestre s’obtindrà fent mitjana de les dues proves realitzades (80%) i els comentaris de text i exercicis de classe (20%).

Per superar l’assignatura cal que s’aprovin les tres avaluacions. Els trimestres no aprovats caldrà recuperar-los al mes de maig. Per tant, la matèria que hi entrarà dependrà del trimestre que cadascú tingui suspès.

La nota final s’assolirà fent mitjana amb els tres trimestres, sempre que siguin aprovats o recuperats al control de suficiència.

          Dates dels exàmens 2024-2025:

● 11 d’octubre: Moncada, J, El cafè de la granota. (N)

                                                                                        

● 18 al 21 novembre: Moncada, J, El cafè de la granota. (N)

+ Santiago Rusiñol, L’alegria que passa (T)

● 17 de gener: Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (N)

● 17 al 21 de febrer: J.S. Papasseit, Poema de la Rosa als llavis (P)

● 21 de març: Salvador Espriu, Antígona (T)   

● 24 abril al 30 d’abril (?) : M. M. Marçal, Bruixa de dol (P)

    

A tenir en compte:

 1. Encetarem el curs fent un breu recorregut per les diferents etapes de la literatura catalana.

 2. Començarem cada lectura fent “cinc cèntims” del context històric i endinsant-nos en la vida de cada autor, a fi d’entendre bé l’obra.

 3. De cada lectura caldrà fer un comentari per entregar en una data determinada. Per cada dia de retard = 0,5 punts menys fins a una setmana. Passada la setmana no s’admetrà cap treball.

 4. Les lectures, d’entrada, s’hauran d’anar llegint a casa. Tanmateix, les de poesia i teatre les llegirem bona part a l’aula. És molt important anar al ritme que es marca a la classe, per tant, caldrà esforçar-se a casa i no adormir-se.

 5. Si algú suspèn un trimestre la recuperació és de les dues lectures que es té suspesa.

 6. Les faltes d’ortografia i d’expressió compten. Descomptarem 0,1 per falta fins a un màxim de 2 punts.

 7. Recordeu que a les 8 faltes d’assistència injustificades, la nota del trimestre serà: I-1. 8. Recordeu també que els retards a les classes cal evitar-los. 

Sort i ànims!

Marta

LECTURES DE LITERATURA CATALANA PAU 2025

 

1. L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol

Rusiñol i les arts: la dedicació a la pintura i la literatura en el marc del Modernisme. Simbolisme, costumisme i humorisme en la literatura de Rusiñol. La concepció de l’artista. L’artista i la societat. La sacralització de l’art. El teatre de Rusiñol: del simbolisme al regeneracionisme. El teatre simbolista: L’alegria que passa, Cigales i formigues, El jardí abandonat. Lectura de L’alegria que passa. El gènere del quadre líric o poemàtic. Els temes: l’oposició de Poesia i Prosa, l’artista i la societat burgesa, idealisme i materialisme. L’espai: la descripció del poble. Els personatges com a representació dels valors artístics i antiartístics. Els vilatans; l’Arcalde; en Joanet: idealisme i conformitat; la troupe del circ (especialment Zaira, «símbol de la poesia que passa», i el Clown «bohemi»).

2. El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit

Posició de Salvat-Papasseit en la literatura catalana. Noucentisme i avantguarda; tradició romàntica. Les avantguardes històriques: futurisme i cubisme. La trajectòria de Salvat-Papasseit. La seva poètica: vida i poesia; revolta, llibertat, somni, idealització.

L’amor i l’erotisme. El poema de la rosa als llavis. Estructura. L’amor: plenitud vital i experiència dels sentits. L’amor com a religió i com a magisteri. Els espais: la cambra i la natura. Les formes: herència del cubisme (cal·ligrames, tipografia, collage, puntuació) i formes tradicionals (rima, regularitat mètrica, agrupació estròfica, la cançó). Les imatges: fragmentació, captació de l’instant, evocació sensual; la natura. La llengua poètica.

3. Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor

La trajectòria literària de Miquel Llor. La dedicació a la narrativa entre 1925 i 1935. Laura a la ciutat dels sants. El model de novel·la: la tradició del segle XIX (protagonista femenina idealista, entorn provincià i tancat, narrador omniscient); innovacions (psicologisme, freudisme). Estructura (dues parts que cobreixen un any cada una, sense divisió en capítols) i punt de vista narratiu: narrador omniscient en tercera persona, aproximació al punt de vista del personatge (discurs indirecte lliure, memòria involuntària, visió crítica de Comarquinal); relació amb l’ús dels temps verbals. El personatge de Laura: el nom (Petrarca), educació urbana, sensibilitat i interessos artístics, idealització de l’amor, voluntat de transformació de l’entorn (marit, cunyada), frustració i fracàs. Els altres personatges: Tomàs de Muntanyola, Teresa de Muntanyola, Pere Gifreda. Comarquinal: geografia i valors: tancament, religiositat, ignorància, repressió, materialisme (l’excepció: mossèn Joan Serra); la boira com a símbol. L’oposició Comarquinal / Barcelona.

4. Antígona, de Salvador Espriu

El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica: l’Antígona de Sòfocles; Els set contra Tebes d’Èsquil. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh. Antígona en el teatre català. Les dues redaccions de l’Antígona d’Espriu. Estructura i personatges principals. La progressió dramàtica. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament entre Creont i Antígona. Anàlisi i significació de la figura del Lúcid Conseller. Dissolució del destí i responsabilitat. La pietat i el perdó. Significació d’Antígona en la postguerra espanyola. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.

5. Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal

La generació poètica dels 70 i el grup de «Llibres del Mall»: oposició al realisme; formes tradicionals i treball de llengua. Bruixa de dol en la trajectòria de Marçal. Descripció del llibre. El títol: referents i sentit. Estructura: les dues parts del llibre. Primera part (seccions 1-4): l’experiència amorosa; el sexe i el desig. Les formes: cançons (1), formes epigramàtiques breus (2 i 3), sonets (4). Segona part (seccions 5 i 6): la identitat i la solidaritat femenines; la lluita feminista. Les formes: cançons (5) i sonets (6). Marçal i la tradició: la recreació de la cançó popular i els seus recursos; els sonets. Els temes: la soledat; amor, sexe, cos; la bruixa i la recerca de la identitat femenina. Llenguatge poètic i imatgeria: la lluna; la nit; el foc; el mar; altres elements de la natura.

6. El cafè de la granota, de Jesús Moncada

Mequinensa i l’Ebre com a espais geogràfics i literaris en l’obra de Jesús Moncada. La memòria i el passat, aspectes constants en la literatura de Moncada; referències temporals i històriques. El cafè de la granota en el conjunt de l’obra de Moncada.

Rerefons comú i caràcter unitari dels contes d’El cafè de la granota. Estructura i punt de vista narratius dels contes (el cronista i el vell Cristòfol; informes o cròniques i soliloquis). Llengua literària: varietat nord-occidental i registre oral. Personatges. La ironia: l’humor i la ironia com a fil conductor dels contes (connexió amb Pere Calders); la crítica social i política (crítica a les passions, actituds i comportaments de determinats personatges); la presència de la mort i els rituals funeraris.

El valor de les paraules

El valor de les paraules