Comentari text: pauta
Cal tenir present que tot text literari constitueix una síntesi de fons i forma, on els elements d’un àmbit i l'altre interactuen. La tasca del comentari ha de consistir a interpretar el sentit del text a partir de l’anàlisi detallada dels seus components, però sense perdre mai de vista que formen una unitat de significació. Això vol dir que no n’hi ha prou de senyalar les metàfores del text, ni d’especificar el punt de vista del relat. Cal posar en relació aquests aspectes amb el tema del poema o bé amb la intenció del narrador en construir la seva història. En fi, heu de tenir present que tot allò que es detecta amb relativa facilitat (figures retòriques, estructura mètrica; persones gramaticals, temps verbals, argument del capítol…) està estretament relacionat amb allò que no és tan fàcil de veure a primer cop d’ull: tema, intenció, missatge.
D’altra banda, cal tenir present que tot text literari s’ha d’emmarcar en el seu context històric i artístic. Així, situar un fragment en el conjunt de l’obra a la qual pertany i relacionar-lo amb la producció global del seu autor i amb les modes literàries de l’època, pot donar un conjunt de pistes útils per a la seva comprensió i interpretació: des de la preferència per un tema o l'altre fins a determinades opcions d’estil. Per exemple, tots i totes sabeu que bona part de la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII es decanta per la temàtica amorosa, mentre que, al cap de dos-cents anys, la balança s’inclina cap a un contingut religiós i moralitzant. L’evolució històrica i els canvis de moda literària són, doncs, influents i decisius. L’Antologia de poesia catalana que utilitzareu enguany com a llibre de lectura emmarca les peces poètiques en el context cronològic i literari que els correspon, de manera orientadora; també el pròleg a Tirant lo Blanc incideix en aquest aspecte: preneu els comentaris que se us proposen com a model.
Així, una possible guia per a la vostra tasca podria contemplar els següents passos:
TEXT POÈTIC:
1. Contextualització de la peça en el seu entorn històric i literari; si es coneix, també és bo de situar el poema en el conjunt de l’obra de l’autor/a: aquest primer pas pot orientar a l’hora de determinar el tema, l’estil, el llenguatge, etc.
2. Anàlisi de l’estructura mètrica (estrofa, vers, rima)
3. Identificació del tema o motiu essencial, que ha de permetre comentar, tant els aspectes d’estructura que acabeu de presentar com els que assenyalareu a continuació.
4. Anàlisi de la veu poètica: Qui parla? A qui s’adreça? (cal observar l’ús de persones gramaticals, la presència de pronoms…).
5. I, encara, heu de plantejar aquesta pregunta fonamental: Amb quina intenció parla el “jo” poètic? Les respostes poden ser diverses: exhortació, lament, denúncia, evocació…
Un cop plantejades aquestes qüestions bàsiques de contingut, es pot passar a la identificació dels recursos que són exclusivament propis del llenguatge poètic:
6. Figures retòriques: fòniques (al·literacions), semàntiques (metàfores, comparacions, símbols, hipèrboles), lògiques (antítesis, paradoxes, ironies), sintàctiques (paral·lelismes, quiasmes, anàfores). Caldrà relacionar l’ús d’uns o altres recursos amb el nus temàtic que heu identificat en el poema.
7. Es fa imprescindible elaborar una conclusió on es reculli l’essencial de la vostra interpretació; és a dir la línia d’argumentació bàsica que aglutina totes les observacions.
TEXT NARRATIU:
1. Contextualització del fragment dins de l’obra i en el marc de la producció de l’autor -si es coneix. Contextualització, també, del fragment dins de l’època històrica i del corrent literari als quals pertany.
2. Esbós de les línies generals de l’argument que desplega el text. Cal tenir ben present que s’ha de centrar l’estudi en el fragment proposat per fer-ne el comentari. En cap cas, no és pertinent un resum de l’argument general de l’obra, sigui narrativa o dramàtica. La tasca d’acotar el camp d’estudi és fonamental i cal saber fer-la.
3. Identificació del motiu o motius temàtics que vertebren el fragment analitzat. S’ha de tenir present que el tema no és l’argument. Per tant, heu de distingir entre el nivell de la trama (triangle amorós, per exemple) i el contingut temàtic essencial (mostrar la dificultat de les relacions de parella, la incomunicació que les afecta i les deteriora, etc.).
4. Anàlisi de l’estructura del text, en funció del tema assenyalat prèviament. Un model clàssic d’estructura narrativa és el que s’ordena en: plantejament, nus, desenllaç; però els textos admeten moltes variants: finals oberts, discursos que evoquen el passat, pensament que flueix lliurement…
5. Veu narrativa. Ja ho sabeu: Qui parla? A qui es dirigeix? Aquestes qüestions bàsiques us permetran determinar el grau d’objectivitat / subjectivitat del fragment (narrador omniscient, monòleg interior, diàleg dels personatges, estil indirecte lliure…).
6. Directament relacionat amb la veu narrativa, caldrà contemplar la intenció del narrador. Algunes possibles respostes poden ser: penetrar en la consciència del personatge, presentar els fets objectivament, o bé de manera testimoniaComentari text: pauta
l, enaltir l’heroi de la història…
7. Caldrà fer, també, atenció, al temps i a l’espai narratius. Fixar on se situen cronològicament i espacialment els fets relatats, us pot ajudar a determinar el perfil del fragment: narració d’aventures, enfilall de records, descripció d’ambient, reconstrucció d’un somni…
8. Proposta de conclusió que reculli la línia argumental bàsica damunt la qual heu anat ordenant les vostres observacions.
NOTA: En cap cas els passos indicats cal que siguin seguits en ordre rigorós ni tampoc és necessari que s’abordin obligatòriament tots. Cada text té una configuració específica i reclama que es faci més èmfasi en un aspecte o l'altre: un poema del barroc, carregat de figures retòriques, amb un ús molt elaborat del llenguatge, no és pas el mateix que un fragment de novel·la psicològica, centrat a explorar tots els racons de la consciència d’un personatge. El pes de la retòrica és clau en el primer text, mentre que la veu narrativa ho és en el segon.