FITXA DE COMENTARI LITERARI D’UN TEXT TEATRAL
En un comentari literari s’ha de precisar el contingut del text i s’ha de comentar la manera formal que l’autor utilitza per presentar-nos el tema. Cal tenir una visió global de tots els elements que intervenen per tal de fer una bona anàlisi del text teatral.
Objectius:
Valorar el procés que segueix l’autor a l’hora d’expressar les seves idees.
Opinar sobre el text prenent en consideració com ho fa l’autor del text.
Determinar quina és la idea principal.
Valorar els arguments usats per l’autor.
Expressar la mateixa opinió sobre el tema del text.
Consells per fer el comentari:
No cal parafrasejar el text. No convé dir el mateix amb unes altres paraules, s’ha de procurar resumir el contingut del text, però sense oblidar els aspectes fonamentals.
Un comentari de text no és el mateix que una ressenya.
Aspectes a tenir en compte:
En relació amb el text:
Llegir atentament el text.
Consultar en el diccionari tots els mots que no s’entenen.
Text principal: construcció literària; és original o una adaptació. El text se sol dividir en actes (unitats de temps) corresponents a l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç. Els actes al seu torn es poden dividir en escenes (representació temporal i d’acció dins d’un acte per marcar l’entrada i sortida de personatges). Una altra unitat és un quadre (divisió temàtica que descriu espais diferents que formen un tot unitari).
Text acotat: el text amb aclariments sobre la caracterització de personatges, l’espai escènic, el moviment...
En relació amb l’actor-personatge i la seva forma de comunicar-se
Diàleg: cal tenir present la situació dels interlocutors (igualtat, inferioritat, jerarquia...), la forma d’actuar i l’acció o moviment (si hi ha indicacions al respecte).
Soliloqui: discurs d’un personatge que manté amb ell mateix com exterioritzant un pensament o una preocupació.
Monòleg: discurs no adreçat directament a un interlocutor perquè el respongui. És un diàleg interioritzat, en què un mateix és alhora emissor i receptor.
A part: discurs del personatge adreçat a si mateix o al públic, sense aïllar-lo, això implica un joc de complicitats o d’equívocs.
CONTINGUT DEL COMENTARI D’UN TEXT TEATRAL
Situar el text:
Establir i fer referència a l’obra d’on procedeix el text, si és un fragment, o situar-lo dins de la producció total de l’autor, si és una obra completa.
Fer referència a l’autor.
Fer referència a l’època, corrent estètic al qual pertany l’obra i l’autor.
Fer referència al gènere, precisar si és una tragèdia, drama (romàntic, litúrgic, líric, èpic, de costums...), comèdia (alta, comèdia de costums, comèdia dell’Arte...), melodrama, tragicomèdia, acte sacramental, farsa, entremès, sarsuela, opereta, vodevil...
Descobrir el procediment amb què és presentat: diàleg, monòleg...
Descobrir el to: humorístic, irònic, seriós...
Dir si el text és en prosa o en vers.
Definir el tema
Idea principal, subtemes, aquests aspectes s’han d’explicar de manera resumida.
Tema temporal o atemporal.
Definir l’estructura
Apartats del text
Presentació, nus, desenllaç.
En aquest apartat és important que es faci una interpretació del contingut del text tenint presents les característiques de l’autor i de la seva obra. S’ha de detallar el que diu el text amb les mateixes paraules, sense parafrasejar el que diu l’autor. Encara que sí que és interessant i recomanable posar algun exemple extret del text per il·lustrar l’explicació. En aquest cas s’ha de situar en quin lloc del text trobar-ho i quin personatge ho diu.
Analitzar l’estil
Citar els recursos utilitzats per l’autor com ara anècdotes, exageracions, jocs de paraules... Ús que fa l’autor de determinat vocabulari, predomini d’una determinada categoria verbal...
Conclusions:
És la part final del comentari, és a dir, la informació que s’ha detallat i desenvolupat en el comentari ha de desembocar en unes reflexions finals: quines són les principals aportacions del text, quina és la moralitat subjacent, establir relacions entre l’autor i la seva època, etc. El que no s’ha de fer és introduir valoracions i opinions del tipus m’agrada o no m’agrada, perquè un comentari no és el mateix que una crítica teatral. En resum, la conclusió ha de ser una mena de síntesi de totes les reflexions practicades en l’anàlisi prèvia de cadascuna de les parts del text tant pel que fa a l’aspecte formal (lèxic, presentació del text, recursos estilístics...) com al contingut.